adob verd

ADOBS EN VERD I COBERTES PERMANENTS

A cal Pauet fem barreges de llavors especials per fer adobs en verd i cobertes permanents. Tant si feu vinya, horta, arbres fruiters o altres tipus de cultiu, us assessorarem per aconsellar-vos quina és la barreja de llavors més adequada per el vostre cultiu.

agricultura i ramaderia ecològica

Cal Pauet

Es tracta de portar a terme un cultiu que no té una finalitat productiva sinó una funció fertilitzant. Per a aquest tipus de cultiu s’utilitzen plantes de creixement ràpid (normalment lleguminoses i gramínies) i, just en el moment que inicien la floració, es tallen. Cal destacar que, quan el vegetal es prepara per florir, és un moment d’activitat metabòlica i riquesa màximes de compostos i nutrients; per tant, serà el període idoni perquè aquest serveixi de fertilitzant.

El procés és el següent:

1. Sembra. Aquesta sembra es realitza a finals de primavera o principis d’estiu, per afavorir un creixement més ràpid de les plantes, en una parcel·la que volem preparar per cultivar a l’inici de curs. Les espècies

2. Creixement de les plantes. Cal regar-les amb certa freqüència per afavorir-ne el creixement ràpid fins a la floració.

3. Sega i trituració. Quan les plantes han iniciat la floració és el moment idoni per tallar-les des de la base de la tija, arran del terra i sense treure les arrels (la descomposició de les arrels també contribueix a la fertilització). També s’aconsella esmicolar les plantes.

4. Marciment sobre la terra. Deixeu les plantes triturades sobre la terra en forma de capa (com si fos un encoixinat) entre 3 i 5 dies en època càlida i entre 10 i 15 dies en èpoques més fredes.

5. Incorporació a la terra. Barregeu les plantes tallades amb la capa més superficial de la terra (5-10 cm) utilitzant un rasclet i sense aprofundir-hi gaire.

1. Estimulen l'activitat biològica del sòl.

2. Milloren l'estructura del sòl.

3. Prevenen l'erosió.

4. Aporten nutrients al sòl o els fan més disponibles. (Ex: Les arrels pivotants)

5. Els adobs verds aporten una quantitat d'hummus al sòl similar al dels fems.

6. Les cobertes permanents mantenen la fauna útil existent

PHACELIA MELIFERA
Sembra de tardor o primavera. Sembra primerenca a mitjans agost fins a mitjans de setembre i incorporació a la terra a començament d’hivern. També podem fer una sembra tardana a finals de febrer o començament de març per incorporar-la a mitjans de maig.
La seva floració es abundant i és productora de mel, per això fa augmentar la presència d’abelles i d’altres insectes beneficiosos, que afavoreixen la lluita biològica contra les plagues. Creix molt ràpid i genera molta vegetació, ofegant així les males herbes.
NAP NEGRE I VEÇA VILLOSA
De cicle llarg, sembra primerenca de mitjans agost fins a mitjans de setembre.
Per terres compactades i mancades de matèria orgànica.
BARREJA AMBIVALENT (amb o sense mostassa)
A base de 50% de lleguminoses i 50% de gramínies. La barreja porta generalment, Ordi, civada, sègol, erb, veça sativa i veça villosa. Tant pot ser de cicle curt com de cicle llarg.
Les lleguminoses ajuden a fixar el nitrogen i aporten fertilitat al sòl, les gramínies com la civada ajuden a fer de suport a la barreja.
MOSTASSA AMB ERBS
De cicle curt, sembra de tardor o primavera, incorporació a la terra a començament d’hivern.
L’Erb (lleguminosa) ajuda a fixar el nitrogen i aporta fertilitat, i la mostassa (crucífera) creix molt ràpid, ofega les males herbes i es descomposa molt ràpidamentDe cicle curt, sembra de tardor o primavera, incorporació a la terra a començament d’hivern.