Camut
També conegut com a blat daurat, amb l'espiga gran i aristada i amb un boll semblant al forment roig. S'ha vist que la seva duresa no sempre agafa la mateixa vidriositat. Té molt poca capacitat de fillolar i la força se'n va a la fulla, quan té una maduració i un final de cicle calent es fa més dur. La dolçor de la sèmola, poc integrada a la farina li dóna aquest to groguenc, i sí que és més farinós i amb traces blanques. La farina es pot fer servir, per pastissos galetes, magdalenes, per arrebossar.
El cert és que amb el blat camut tot són avantatges: d'entrada és més dolç que el blat convencional, característica que el fa més agradable al paladar. També té una elevada quantitat de minerals, en especial de seleni, zinc i magnesi.
La Xeixa
Blat tou de la plana, la nostra és aristada i esperdigolada, i d'un color torrat. Les capces de l'espiga o espiguetes s'esglaonen en disposició alternada i la separació entre les espiguetes és més gran que en el seu germà forment.
Al camp sempre és millor que s'agenolli sense jaure, o sigui que la tija de planta es doblegui sense acabar de caure. El color del gra no tots els anys és igual de brillant, dependrà la humitat que ha tingut en la fase de maduració.
La volva de la farina es trenca menys a l'hora de moldre això fa que sigui una farina més pelluda (amb més pell).
Podríem dir que la xeixa és molt pròpia per treballar la pizza i les coques de recapta.
El Sègol o segle
En el camp té un comportament exemplar, no és primmirat a l'hora de triar la terra, potser és més productiu que el blat, amb menys dosi a la terra té la capacitat de fillolar el doble que un blat. És molt resistent a les inclemències meteorològiques, no agafa malalties i és de bon pasturar durant l'hivern, a més floreix i perfuma els camps. Emblaveix quan floreix i les seves utilitzacions culinàries són moltes. La palla del sègol és un subproducte menys interessant per a l'alimentació del bestiar, però la planta del sègol té molt d'interès com a farratge. És una planta rústica que s'adapta molt bé al fred i als sols poc fèrtils.
Té una alçada força important i la canya és força flexible i elàstica, s'utilitza força per artesania i per fer objectes amb palla. El gra és semblant al blat però té un característic to gris/blavós. A molts països s'utilitza per fer un tipus de pa dens i tupit, i a d'altres el destil·len per obtenir whisky.
Per a la seva influència sobre les males herbes i sègol és u cultiu molt interessant en la producció ecològica.
Blat Florencia Aurora
Va ser el primer blat de força concebut per l’home, fruit d’un enllaç d’un blat del nord de Canadà amb un del sud d’Europa. L’equilibri entre la seva capacitat de donar moviment a l’hora de pastar i una textura i color propis d’un blat mig dur, el fan un blat molt interessant per fer pa. En el camp però el seu comportament no és estable i és poc resistent als fongs.
Com altres en altres espècies, en el món de les Espeltes n'hi ha de diferents menes, també es poden definir com les Triticum (Blat) amb pellofa. Aquest embolcall fa que el seu gra denoti un to peculiar, ni daurat, ni carbassa, ni pàl·lid, el característic color de l'Espelta.
De la variant més comercialitzada, que es pot considerar un blat tou, n'hi ha de motja o sense aresta i aristada, aquesta última amb un to de pellofa esblanqueït, anomenada també Escanda o Espelta Asturiana.
L'Espelta bessona, també anomenada Pisana, és un blat dur molt apropiat per cuinar com si fos arròs. La cadena cel·lular relacionada amb els cromosomes és de tres anells, a diferència de l'Europea que és de sis, això fa que la seva digestibilitat sigui molt bona. Aquesta es va cultivar fins als anys 40, en el nostre país se'n deia Pisana.
L'Espelta Petita o triticum monococum, que només té dues anelles a la cadena de proteïna, dins de la pellofa hi ha un sol gra, que s'assembla a una pipa de meló però en petit, i la cadena de proteïna relacionada amb totes les cèdules és de dos anells. El gra d'aquesta espelta és molt mastegable en cru i i de textura engomada quan és cuit, això fa que un cop cuit no es desfaci i no es perdin els valors que perdríem si esclates. Te les espigues planes (diploide).
Espelta
Espelta petita
Espelta
Melca O Sorgo
És de la família de les gramínies, i s'aprofita per a l'alimentació animal com a farratge i cada cop més per l'alimentació humana. A Catalunya és un cultiu que no està gaire estès (només destaca el sorgo farratger), tot i que es cultiva molt més que a la resta de l'estat. La planta del sorgo desenvolupa una tija erecta, els sorgos farratgers són més alts que els que es destinen pel consum humà. És una planta que fillola sovint cosa que és un inconvenient per a la producció de gra, ja que fa el camp sigui més heterogeni, amb plantes grans i petites. El gra de sorgo pot ser groguenc, vermellós, blanc, marró.. i les varietats per a gra són nues, no tenen pellofa. És una planta que resisteix molt bé la secada però és sensible al fred i és molt interessant coma pastura per a les ovelles durant l'estiu. A Cal Pauet hem apostat per introduir una varietat de melca blanca no híbrida, molt apte pel consum humà.
És una excel·lent alternativa a altres productes com la quinoa, a més la cultivem aquí al nostre país. Es pot cuinar bullida, per afegir en fred a les amanides o menjar-la en calent com si fos arròs, també en fem farina per fer pa.
Pel fet de ser un aliment que no conté gluten, és una opció alimentaria molt interessant per a les persones celíaques o intolerants al gluten.
Moreu
Els Moreus (Vicia narbonensis), és una lleguminosa de cicle anual. La planta pot arribar fins a 120 centímetres d’alçada. Les arrels són penetrants i molt desenvolupades. La seva vegetació és densa. Les flors tenen uns pètals de color lila fosc que no destaquen gaire ja que no s’obren totalment, com els del pèsol, sinó que resten semioberts. El fruit és un llegum o tavella gruixut, de 5-7 centímetres de llargada, amb 6-7 grans de color marró fosc amb una marca blanca estreta i llarga que és l’hil (cicatriu equivalent al melic de la llavor), i de la grandària i la forma d’un pèsol.
És una lleguminosa encestral molt apta per a consum humà (té un 25% de proteïna), ja sigui el gra sencer o trencat per a combinar amb cereals, te un alt contingut en proteïna i fibra. Aquesta llavor es va deixar de cultivar, i anys després a Cal Pauet hem decidir recuperar-la. Si són trencats, faciliten la cocció i la digestió, ideal per a fer sopes i brous, potencia el gust i augmenta les propietats nutritives del plat, augmentant la proteïna i vitamines.
camut
xeixa
sègol
florència
espelta
melca
moreu
agricultura i ramaderia ecològica
Cal Pauet
El nostre gra i farines
avis legal /privacitat
Sat Cal pauet
ctra c-26 Km 135
08614 L' Espunyola
Tel/. 690872617
satcalpauet@gmail.com
contactar
